La caputxeta vermella

Un caçador rescata una àvia i la seva néta després de ser devorades per un llop

Un llop ferotge captura una nena de 12 anys fent-se passar per la seva àvia

Una àvia i la seva néta van ser rescatades ahir a la tarda per un caçador després que un llop se les cruspís. Els fets van tenir lloc en una casa rural de l’Alt Empordà, a l’alçada de Capmany, quan la nena anava a fer un visita a la seva àvia malalta.

La nena, més coneguda com la “caputxeta vermella” remetent a la caputxa roja que portava sempre posada,  va ser la primera víctima del canis lupus hodophilax, una espècie de llop poc freqüent als països catalans. S’especula que l’animal va seguir la petita a través del bosc pel farcell ple de pastissos que portava a la mà. El llop es va cruspir primer l’àvia i, utilitzant la seva roba i imitant la veu humana, es va fer passar per ella davant de la nena. La ingènua caputxeta va caure al parany i també va ser engolida per l’animal.

Els crits de la nena van alertar un caçador de la zona. L’home va demanar ajuda a un segador i els dos van entrar a casa de l’àvia on es van trobar el llop ajagut al llit. Amb un ganivet, van obrir l’estómac del llop mentre dormia per treure’n l’àvia i la néta. Les dues en van sortir completament il·leses. No obstant, el caçador va decidir omplir de pedres el ventre del llop per evitar que l’animal generés més víctimes a la zona.

Aquesta matinada, s’ha trobat mort el llop dins un estany ja que degut al seu pes corporal ha quedat ofegat dins l’aigua. Els veïns de Capmany exigeixen més protecció als boscos per evitar nous atacs d’aquesta espècie.

COMENTARI

Explicar una notícia, evidentment, és completament diferent que explicar un conte. No obstant,  una notícia es pot relatar en forma de conte i un conte en forma de notícia, com hem vist anteriorment.

Quan parlem d’una notícia ens referim a un gènere periodístic de caràcter informatiu adreçat a un públic ampli. Tanmateix, un conte és un gènere narratiu que té la funció d’entretenir un públic concret, en aquest cas, els més petits de tots. A simple vista poden semblar molt diferents però, en realitat, tenen més característiques comunes del que ens pensem. D’entrada, en els dos casos hem d’evitar utilitzar tecnicismes o estructures complexes ja que en la notícia volem captar l’atenció del màxim públic possible i en el conte busquem la comprensió dels nens. La importància de la claredat i concisió en aquests dos gèneres és bàsica. En el cas de la notícia, aporten versemblança i formalitat a la informació evitant caure en el rumor i, en el del conte, permeten que es perpetuï de generació en generació sense tergiversar fets que portin a l’oblit de la història. Així doncs, es important focalitzar-se en un fet i prescindir de les trames enrevessades, les històries paral·leles i les retrospeccions temporals.

D’altra banda, un altre punt clau que engloba els dos estils és la capacitat de cridar l’atenció: la notícia vol ser llegida i el conte contat. El gènere periodístic ha de cridar l’atenció amb un titular que inciti els lectors a llegir la resta de cos mentre el gènere literari recorre a l’ús retirat d’exclamacions o onomatopeies que submergeixin l’infant a l’aventura i la seva atenció es mantingui desperta al cent per cert. Tot i així, la notícia ha d’explicar els fets de manera objectiva ajustats en un context i, en canvi, el conte, vestit de la subjectivitat pròpia de cada emissor, pot prescindir de molts detalls deixant pas a la imaginació.

El fet que aquests dos gèneres aparentment tan diferents tinguin certs punts comuns demostra que la ficció no està tan lluny de la realitat com sembla. Tal com deia Oscar Wilde:

The difference between literature and journalism is that journalism is unreadable and literature is not read

Per què serveix estudiar periodisme?

En un futur, els que estudien medicina salvaran vides, alguns enginyers faran investigacions memorables, els estudiants de belles arts pintaran nous Picassos, els futurs traductors traspassaran les barreres del llenguatge, els propers economistes intentaran treure’ns d’aquest pou i… la futura generació de periodistes, què farà?

Doncs, nosaltres, estarem amb un paper i un bolígraf al peu de canó fent saber a la humanitat tot el que aquests professionals del nostre voltant fan durant el seu dia a dia. Estudiar periodisme serveix per difondre el que passa arreu del món així que, en certa manera i gràcies a l’era digital, les fronteres queden difoses. El periodisme ens permet entendre millor el món i, a partir d’aquí, ens dóna la possibilitat de formar-nos una opinió pròpia a partir de la cultura.  Pretén evitar “ninots” que assenteixin sempre amb el cap. En definitiva, el periodisme ens obre les portes a un món més comunicat i informat i, com a conseqüència, més culte.

Imatge

Una empresa fa una “gran inversió” al barri de Poblenou

Aquest mes de setembre, al barri de Poblenou de Barcelona, hi ha prevista una “gran inversió”. Es tracta d’un nou aparcament al Carrer Roc i Boronat que constarà d’una capacitat per a 234 turismes i 50 motocicletes. El detonant d’aquesta inversió ha estat la gran quantitat d’empreses d'”alt standing” de la zona les quals acullen milers d’empresaris que s’han de desplaçar des del seu lloc de residència, habitualment amb transport particular, diàriament. Degut al fort moviment pendular de la zona, doncs, l’empresa privada CONSEFEL, S.A, amb el finançament del banc popular, ha impulsat la construcció d’aquest nou pàrking que s’anomenarà Isabel Vilà i Pujol en memòria de la primera sindicalista catalana. Malgrat no haver-hi una data d’obertura fixada, les obres començaran en breus.

Imagen

Fer aquesta activitat per començar l’assignatura de Fonaments m’ha semblat una aposta molt encertada. D’entrada, tots assistim a la primera classe amb molta il·lusió per començar aquest llarg camí que, tan de bo, ens porti a ser periodistes algun dia. El que no es veu, però, és la gran dificultat que això comporta. A l’hora i el lloc que vam anar a fer recerca, hi havia poca gent i un ambient tranquil motiu pel qual costava trobar alguna acció rellevant. Així doncs, vam haver de buscar en el més mínim petit detall (com en el cas d’aquest cartell que s’aprecia a la foto) per, a partir d’allà i amb l’ajuda de la gent, desenvolupar una petita notícia del nostre barri. Una experiència molt positiva.